Avui, 1 d’octubre, és el Dia Internacional de les Persones Grans, una data que l’ONU va instituir fa més de trenta anys per posar l’envelliment al centre de l’agenda social i política.
Quan parlem de gent gran, parlem de salut, de places de residència i de pensions. Del lleure, poc. I és un problema, perquè el lleure, la participació i el vincle comunitari són drets. El dret a decidir com passes el teu temps no caduca als 65 anys.
La soledat no desitjada no ve amb l’edat
A Catalunya, més de 320.000 persones grans viuen soles i prop d’un 30% experimenta soledat no desitjada (Idescat, 2021). Sovint es presenta com una etapa natural de la vellesa, com si vingués inclosa. I no hi ve.
Als pobles petits té una traducció molt material: sense transport públic, sense activitats a prop i sense ningú que truqui a la porta. La soledat deixa de ser una circumstància i passa a ser el resultat de decisions —sobre transport, serveis i programació cultural— que es prenen, o es deixen de prendre, cada dia.
Entrar en una residència no hauria de significar sortir del poble
A les residències, la mateixa desigualtat té una altra cara. Segons la Diagnosi del lleure de les persones grans a l’Urgell (2025), més del 98% de les activitats lúdiques que s’hi fan són dins del mateix centre. Viure en una residència no hauria de comportar deixar de formar part del municipi.
I hi ha una diferència important entre fer activitats per a la gent gran i fer-les amb la gent gran. L’estudi de l’IMSERSO (2020) és clar: el que millora la qualitat de vida i la salut mental és participar en activitats triades, amb sentit personal. No el calendari que algú altre ha dissenyat amb bona intenció.
Part del problema és on queda el lleure dins de l’ordre de prioritats. En l’atenció a les persones grans hi ha cures que es consideren indiscutibles —menjar, higiene, medicació— i el lleure sol quedar en segon pla, com allò que es fa si sobra temps o si sobra pressupost. Però el lleure també és una eina reparadora: poder gaudir-ne millora la qualitat de vida i, amb ella, la salut mental.
EnBelliment: lleure i acompanyament a l’Urgell i la Segarra
Aquesta és la convicció del projecte EnBelliment, que Quàlia ha posat en marxa per a persones de 65 anys o més de les comarques de l’Urgell i la Segarra.
El Departament de Drets Socials preveu que el 2070 hi haurà tres milions de persones de més de 64 anys a Catalunya.
Com acompanyem l’envelliment al territori avui determinarà com serà la vellesa de tothom demà.
