Aquest mes d’octubre hem celebrat el dia mundial de la salut mental, sota el lema “Drets socials per una salut mental digna i accessible”. La reivindicació principal sota aquest lema ha estat que, malgrat és cert que hi ha estratègies que podem implementar a nivell personal per protegir la nostra salut mental, hi ha factors contextuals, altrament anomenats determinants socials, que ens influencien de manera molt notoria.
Hi ha determinants socials més coneguts, com podria ser l’habitatge, l’educació i el sistema sanitari:
- La manca d’un habitatge digne i assequible pot provocar molt malestar.
- No tenir accés a una educació de qualitat genera una desigualtat d’oportunitats que es pot traduir en la manca de drets.
- Comptar amb un sistema sanitari deficient, que no cobreix les necessitats amb una mínima qualitat (visites curtes i amb poca freqüència), empitjora la salut de les persones.
Altres determinants com les condicions de mobilitat no es tenen tant en compte, però la manca d’infraestructures i serveis de transport públic de qualitat pot provocar que una persona no es pugui desenvolupar a nivell professional, ni pugui mantenir els vincles a nivell personal.
La majoria de factors s’interrelacionen de tal manera que un parell d’ells poden influenciar la resta; és l’exemple del lleure:
Una persona que ha de destinar la major part del seu sou al lloguer d’un habitatge que, a més a més, és lluny de la seva feina, no disposarà del temps ni dels recursos econòmics per gaudir d’un espai de lleure de qualitat.
Generalment, s’entén el lleure com quelcom opcional, però cal recordar que la socialització i el gaudi és clau pel desenvolupament de les persones.
Per últim, per prendre consciència de l’impacte d’aquests factors és important entendre el context on operen. Aquest és tracta del model de consum actual: el sistema econòmic capitalista ens imposa un consum ràpid, canviant i poc sostenible (roba, menjar, tecnologia…), fet que xoca amb la precarietat existent i que genera contradiccions internes que son dificils d’assimilar i de combatre.
Podríem exposar molts altres determinants socials que afecten la salut mental, però la qüestió és clara: com combatre’ls? Cal incidència política i social i una reivindicació constant. Aquesta resposta, tot i oferir una via per al canvi, deixa un gust agredolç, ja que el destí d’aquest camí no depèn únicament de les persones que l’emprenen, sinó que és necessari un canvi estructural que s’ha de promoure des de tots els agents de la comunitat.
Oriol Estrada, sociòleg i coordinador de projectes de Quàlia
