La creativitat ha estat històricament entesa com l’habilitat mental de produir idees, objectes o accions noves i innovadores. És una habilitat mental que es pot cultivar i entrenar. Activitats com el joc, la pintura, l’escriptura o simplement imaginar alternatives a una situació determinada poden estimular-la. Però, més enllà de l’àmbit laboral o artístic, la creativitat també juga un paper clau en la nostra salut mental.
Aquests dos conceptes, la salut mental i la creativitat, tenen una relació bidireccional entre ells. Per una banda, l’estat mental influeix la creativitat, per exemple quan estem tranquil·les, la nostra ment està més flexible i creativa, mentre que l’estrès i la por poden bloquejar aquest potencial. També hi ha persones que diuen tot el contrari, que quan estan en moments de malestar se senten més creatives.
Per altra banda, la creativitat es dibuixa com un factor protector de la nostra salut mental i, per tant, té una influència sobre aquesta. De fet, les persones creatives tendeixen a gaudir d’una millor salut mental que aquelles que no l’estimulen.
La creativitat ens pot servir per:
- conèixer-nos de forma més profunda
- fomentar el reconeixement i el propòsit
- possibilitar l’expressió emocional i transitar el malestar a través d’accions més adaptatives (escriure, pintar, cantar…)
- ajudar a veure els problemes des d’altres perspectives i oferir-nos recursos interns per afrontar els conflictes i l’adversitat
- facilitar la recuperació de problemàtiques de salut mental
- i aportar sensació de control i agència (capacitat d’acció i decisió).
Malgrat tot el potencial que té, sovint no deixem espai per a la creativitat. El ritme accelerat, les exigències productives i la hiperdigitalització han reduït les oportunitats per imaginar, experimentar i crear. Per això, és més necessari que mai trobar moments, en soledat o en companyia, per cultivar la nostra part més creativa.
Us atreviu a fer-ho durant aquest estiu?
Aïda Fontova, psicòloga general sanitària especialitzada en salut mental col·lectiva
